Peradmin
Propietat intel·lectual i fotografies de plats elaborats
En primer lloc, perquè no és habitual que la llei de propietat intel·lectual d’un país protegeixi aquest tipus de creacions. Per exemple, els articles 10 i 11 de la nostra Llei de Propietat Intel·lectual preveuen la protecció per a les creacions següents:
Article 10. Obres i títols originals.
1.- Són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’inventi en el futur, entre les quals s’inclouen:
a) Els llibres, fullets, impresos, epistolaris, escrits, discursos i al·locucions, conferències, informes forenses, explicacions de càtedra i qualssevol altres obres de la mateixa naturalesa.
b) Les composicions musicals, amb o sense lletra.
c) Les obres dramàtiques i dramaticomusicals, les coreografies, les pantomimes i, en general, les obres teatrals.
d) Les obres cinematogràfiques i qualssevol altres obres audiovisuals.
e) Les escultures i les obres de pintura, dibuix, gravat, litografia i les historietes gràfiques o còmics, així com els seus assajos o esbossos i les altres obres plàstiques, siguin o no aplicades.
f) Els projectes, plànols, maquetes i dissenys d’obres arquitectòniques i d’enginyeria.
g) Els gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia i, en general, a la ciència.
h) Les obres fotogràfiques i les expressades per procediment anàleg a la fotografia.
i) Els programes d’ordinador.
2.- El títol d’una obra, quan sigui original, quedarà protegit com a part d’ella.
Article 11. Obres derivades.
Sense perjudici dels drets d’autor sobre l’obra original, també són objecte de propietat intel·lectual:
- Les traduccions i adaptacions.
- Les revisions, actualitzacions i anotacions.
- Els compendis, resums i extractes.
- Els arranjaments musicals.
- Qualsevol transformació d’una obra literària, artística o científica.
Són moltes les creacions emparades per la llei en el text d’aquests dos articles, però cap dels quals contempla la creació culinària. D’alguna manera, el que el Tribunal alemany està fent en declarar la protecció dels drets de propietat intel·lectual d’aquestes creacions és assimilar-les a un disseny (el disseny d’una recepta o d’una elaboració gastronòmica) o fins i tot a una autèntica obra d’art… Ara bé, qui o com es decideix si una determinada recepta o creació culinària és o no una obra d’art digna de protecció? Sens dubte es tractaria d’una decisió subjectiva que, per objectivizar-se, podria tenir en compte certs criteris de “reconeixement” o de “qualitat” acreditats, com succeiria en el cas de les Estrelles Michelin.
Sens dubte la manera més senzilla que tindrien les i els artistes de la cuina de protegir de còpies o d’usos indeguts les seves creacions culinàries seria, sens dubte, la prohibició de fotografiar-les, però aquesta prohibició, al nostre parer, es podria establir per qualsevol restaurador, i no només pels que tinguin renom o un reconeixement mundial.. Vaja, que la cosa es complica, ja que la mateixa foto que s’afanya a prohibir el restaurador famós per considerar-la un greuge potencial, pot suposar el millor reconeixement per al cuiner desconegut que, en molts casos, no només l’acceptarà de bon grat com un autèntic afalac, sinó que fins i tot és probable que s’ofereixi a fer-se la fotografia orgullós al costat de la seva creació i dels seus clients, i a més, de forma gratuïta. Només falta ara que a algun client se li ocorri reclamar a aquest Tribunal alemany el dret a cobrar per la publicitat que li farà al restaurant compartint les fotos dels seus plats…
Doncs sí que es complica jurídicament el tema de les creacions culinàries i el millor de tot és que encara ni hem tastat el plat… només faltaria que, a més de pagar per la foto, no ens agradés!
Peradmin
Ampliació del permís de paternitat i exempció de la prestació de maternitat
AMPLIACIÓ DEL PERMÍS DE PATERNITAT
Si vostè ha estat o serà pare a partir de l’1 gener 2017 li interessa saber que el permís de paternitat que li correspon s’ha ampliat a quatre setmanes.
Aquest permís serà aplicable en els casos de naixement de fills, adopció i acolliment, i implica la suspensió del contracte durant quatre setmanes ininterrompudes, que, a més a més, es podran ampliar en els supòsits de part, adopció o acolliment múltiples en dos dies més per cada fill a partir del segon. El pare pot triar gaudir aquest permís de paternitat simultàniament al de maternitat o posteriorment. És a dir, que el pare el pot gaudir entre el moment en què finalitzi el permís per naixement de fill que sigui aplicable per disposició legal o conveni col·lectiu, i fins que finalitzi el termini de setze setmanes que constitueix el permís de maternitat, o també immediatament després de la seva finalització.
D’altra banda, es permet gaudir del permís de paternitat en règim de jornada completa o en règim de jornada parcial d’un mínim del 50 %, previ acord entre empresari i treballador.
És important recordar que, en cas de part, aquest permís es planteja com un dret exclusiu dels pares, i no es contempla la possibilitat que pugui cedir-lo, ni totalment ni parcialment, a la mare. A més, aquest permís de quatre setmanes correspon al pare independentment de la possibilitat que també té el dret de gaudir d’una part del permís de maternitat corresponent a la mare i que aquesta pugui cedir-li.
De la mateixa manera que succeeix amb el permís de maternitat, el permís de paternitat és un temps de no treball retribuït per la Seguretat Social amb el 100 % del salari, per tant és diferent del permís per naixement de fill previst per l’Estatut dels Treballadors o que pugui preveure el Conveni Col·lectiu aplicable, i que són dies no treballats remunerats en concepte de permís retribuït per l’empresa.
EXEMPCIÓ DE LES PRESTACIONS DE MATERNITAT EN L’IRPF?
Per a les mares, la notícia és que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha declarat en una sentència que la prestació per maternitat abonada per la Seguretat Social durant les setze setmanes de permís està exempta de l’IRPF. Certament és una sentència aïllada que remarca que es tracta d’una resolució que només afecta al cas analitzat, però que ja ha provocat una allau de sol·licituds per part de contribuents que han cobrat aquestes prestacions i que reclamen a l’Agència Tributària la devolució de la part de la quota tributària de l’IRPF de l’exercici en què es va cobrar que correspongui a la prestació.
Fins fer-se pública aquesta posició del Tribunal Superior de Justícia madrileny, sempre s’havia considerat que la prestació de maternitat era equiparable als salaris a què substituïa, i per tant, havia de tributar en concepte de rendiment del treball. No obstant això, la sentència el que qüestiona és si aquestes quantitats s’han d’entendre incloses en el llistat de prestacions de maternitat declarades exemptes per la legislació de l’impost sobre la renda. Així ho va entendre la mare que va interposar el recurs mitjançant el qual sol·licitava la devolució dels 3.135 € pagats en concepte d’IRPF com a conseqüència del cobrament d’una prestació de maternitat d’11.679 €, i així ho entén també el Tribunal en la seva sentència.
Davant d’aquest allau de sol·licituds, l’Agència Tributària manté el seu criteri i ha negat rotundament que aquestes quantitats es puguin classificar com a exemptes, ja que no es poden considerar incloses dins el referit llistat d’exempcions, però és evident que aquesta decisió jurisprudencial del màxim tribunal de la Comunitat madrilenya deixa la porta oberta a seguir plantejant reclamacions de devolució de les quotes tributàries pagades per aquest concepte recolzant-se en la seva argumentació. Encara que en una primera fase l’Agència Tributària denegui aquestes sol·licituds, els recursos interposats contra aquesta denegació en seu dels Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes podrien finalitzar amb resolucions que segueixin el criteri establert pel de Madrid.
D’altra banda, cal no oblidar que el fonament jurídic i el funcionament del permís de paternitat durant les quatre setmanes a què fèiem referència al principi segueix el mateix règim que la prestació per maternitat, per la qual cosa res no impedeix que també es pogués sol·licitar la devolució de les quantitats ingressades en concepte de quota tributària pel mateix.
La discrepància se centra en la interpretació correcta que ha de correspondre a l’article 7, lletra h, de la llei de l’impost que, en enumerar les exempcions, fa referència a: “h) Les prestacions familiars regulades en el capítol IX del títol II del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, i les pensions i els havers passius d’orfandat i a favor de néts i germans, menors de vint-i-dos anys o incapacitats per a tot treball, percebuts dels règims públics de la Seguretat Social i classes passives. “Afegint en els seus dos últims paràgrafs: “Igualment estaran exemptes les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat. També estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes de les comunitats autònomes o entitats locals.”
La interpretació que fa l’Agència Tributària d’aquest paràgraf és que només s’han d’entendre exemptes les prestacions per maternitat autonòmiques o locals, però no la prestació per maternitat que correspon a una prestació estatal a càrrec de la Seguretat Social estatal, i afegeix a més que les prestacions per maternitat satisfetes per la Seguretat Social no es troben entre les regulades en el capítol IX del títol II de l’esmentat text refós de la Llei General de la Seguretat Social, que preveu l’exempció. En conseqüència, l’Administració fiscal considera que les prestacions percebudes dels règims públics de la Seguretat Social tenen la consideració de rendiments del treball, no els és aplicable cap dels supòsits d’exempció que preveu la Llei 35/2006.
En contra d’aquesta posició, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid considera que també la prestació per maternitat abonada per la Seguretat Social s’ha d’incloure en el marc de l’exempció, ja que la referència a les prestacions corresponents a les comunitats autònomes i altres ens locals s’incorpora a l’efecte d’ampliar l’àmbit d’aplicació del benefici fiscal i no de restringir-lo.